Nova eina de traducció de Google
Google Translate ens permet realitzar una recerca en qualsevol idioma i traduir els resultats a la nostra llengua.
Abans de començar a explicar els beneficis d'aquesta nova utilitat de la companyia del cercador, he d'aclarir que el mètode que empra per a la traducció és automatitzat, amb el que vull dir que la traducció la realitza una màquina. Això fa que els resultats no siguin tan fiables com quan les traduccions són realitzades per un ésser humà, ja que les màquines no són capaces de deduir el significat de paraules ambigües pel context de la frase.
El nou Google Translate ens permet indicar-li al motor de cerca quin és el nostre idioma (és a dir, en quina llengua volem rebre els resultats) i, en un altre desplegable, li indicarem en quin idioma volem realitzar la cerca o, dit d'una altra forma, en quina llengua han d'estar escrites les pàgines originals.
De moment, Google Translate es troba limitat als següents idiomes: anglès, castellà, portuguès, francès, Italià, alemany, japonès, xinès (tradicional i simplificat), coreà, àrab i rus, però podem aparellar-los com vulguem.
En realitzar una cerca, la pàgina de resultats es divideix en dues parts: a l'esquerra hi tenim els resultats en l'idioma que hem escollit (la nostra llengua de destinació, seleccionada en el primer desplegable), i les pàgines originals les trobem immediatament a la banda dreta.
Quan carreguem la pàgina d'una o altra banda, aquesta càrrega es fa en l'idioma corresponent, és a dir, en l'original o en la versió traduïda segons correspongui, pel què el servei no només tradueix la pàgina de resultats, sinó fins i tot la pàgina de destinació que visitem.
Aquest és un servei molt complet que ens permet, per exemple, comparar dues versions del mateix text, una en la llengua original en què fou escrit i una altra en una traducció automatitzada, el que pot facilitar en gran mesura la consulta de documentació en una llengua que no dominem completament, malgrat que ens podrem refiar dels resultats al 100% pel motiu abans esmentat.
Més informació:Google Translate en fase beta
http://translate.google.com/translate_sNota de premsa de Google
http://www.google.com/intl/en/press/annc/translate_20070523.html
LINA: la promesa d'executar aplicacions Linux en qualsevol sistema operatiu
LINA és a Linux el què WINE a Windows: un entorn que permetrà executar les aplicacions del sistema operatiu del pingüí no només sobre el mateix Linux, si no també en Windows i Mac OS X.
LINA no es queda simplement en l'execució, sinó que a més promet adaptar el "look&feel" (terme anglès que identifica l'aspecte i funcionalitat) de l'aplicació a la plataforma en la qual s'estigui executant, és a dir, que si el programa corre sobre Windows, el seu aspecte serà el d'aquest sistema operatiu, mentre que si ho fa sobre Linux, mantindrà l'aspecte i funcionalitat del sistema del pingüí.
Tècnicament, LINA consisteix en una capa de programari que executa una versió modificada del kernel 2.6.19 de Linux i que actua com la màquina virtual de Java. Per a això, aquesta aplicació és específica de cada plataforma de la mateixa manera que la Java VM.
Els programes Linux que vulguem executar hauran d'haver estat recompilats per a la plataforma LINA, cosa que és molesta tot i que els responsables del projecte han declarat al conegut site LinuxDevices que el procés tindrà molt poques dificultats i serà pràcticament com compilar una aplicació per a qualsevol distribució com ara openSUSE o Fedora.
De moment, a aquest programari (encara en fase de desenvolupament) li manquen encara característiques que podrien considerar-se com claus, com per exemple el suport per a dispositius USB. La seva data de lliurament definitiva ha estat fixada inicialment per a la segona quinzena de juny.
LINA estarà disponible en dues modalitats de llicència, una de lliure i una altra de pagament. Amb la lliure es disposarà del codi font de l'aplicació, que ha estat desenvolupada per una petita empresa privada durant els darrers anys.
Una altra mostra de vaporware?Sense voler desconfiar sistemàticament de LINA o de qualsevol altre programari que prometi l'execució multiplataforma o l'emulació de coneguts sistemes operatius en altres màquines, recordem casos anteriors de sistemes operatius universals, que prometien executar aplicacions de Windows, Linux i Mac OS X totes des d'un sol sistema, o màquines virtuals que prometien l'execució d'aplicacions de Mac OS X en Windows a velocitat nativa, o viceversa...
Totes aquestes i algunes més van acabar com el rosari de l'aurora, en simples rumors llançats per fer famós algú o alguna empresa, o bé en simples tests per saber si un producte d'aquesta mena podria interessar a la potencial audiència.
Caldrà anar amb compte amb LINA fins que veiem algun resultat palpable durant la segona quinzena de juny tal i com ens prometen els seus responsables, i durant els posteriors mesos estiuencs.
Més informació:LINA - open source everywhere
http://www.openlina.com/Article sobre LINA a LinuxDevices
http://www.linuxdevices.com/news/NS6279947776.html
Dell comença a oferir tres models d'ordinadors amb Linux preinstal·lat
La companyia texana ja està venent equips amb Ubuntu 7.04 preinstal·lat, tot i que només als Estats Units.
Tal i com havia promès, i després de què la setmana passada revelés els detalls tècnics de la seva oferta Linux, Dell s'ha convertit en el primer gran fabricant de maquinari en apostar pel sistema operatiu del pingüí, tot i que sense oferir-lo en igualtat de condicions amb el seu rival més directe, Windows.
L'oferta tampoc es produeix de la mateixa manera per a tots els clients de la multinacional nord-americana, doncs només els residents als Estats Units optaran a la compra d'un equip amb Ubuntu 7.04 preinstal·lada.
Tal i com es va dir la setmana passada, l'oferta Linux de Dell es restringeix als equips i perifèrics per als quals existeixen drivers estables. En concret, la companyia texana ha escollit els models XPS 410n i Dimension E520n com a equips de sobretaula i l'Inspiron E1505n com a model portàtil per canalitzar la seva oferta Linux, presentant uns preus molt assequibles per al mercat que comencen en els 599 dòlars.
El suport tècnic per al què és purament Linux anirà a càrrec de Canonical, mentre que el suport i resolució de dubtes relatius al maquinari serà dut a terme per la mateixa Dell, d'idèntica forma al què fan la majoria de fabricants i distribuïdors de maquinari amb Windows i Microsoft.
A tal efecte, Dell ha posat en línia un site dedicat específicament a Linux, en el qual els usuaris podran trobar tota mena d'informació tècnica a més de poder participar en fòrums i entrar en contacte amb la comunitat.
Més informació:Entrada en el bloc de Dell sobre la seva oferta d'ordinadors amb Ubuntu 7.04
http://direct2dell.com/one2one/archive/2007/05/24/15994.aspxPàgina de Dell amb informació sobre les seves ofertes de codi lliure (Ubuntu i FreeDOS)
http://www.dell.com/content/topics/segtopic.aspx/ubuntu?c=us&cs=19&l=en&s=dhsPàgina sobre Linux de Dell
http://linux.dell.com/
Dell detalla com serà la seva oferta Linux
Ubuntu 7.04 vindrà completament preinstal·lada, l'oferta de maquinari extra serà inferior a la què trobem amb altres sistemes operatius per qüestions de disponibilitat de drivers, i no s'oferirà suport a còdecs d'àudio i vídeo que no vinguin de sèrie amb Ubuntu.
Fa unes quantes setmanes, el fabricant d'ordinadors de Texes (Estats Units) va anunciar que oferiria Linux en alguns models de la seva gamma, revelant més tard que la distribució escollida (una de les grans incògnites i que fou tema de safareig a Internet durant uns quants dies) era finalment Ubuntu, una de les què a priori interessaven més als usuaris juntament amb Fedora, openSUSE i Debian. Però, fins ara, no s'havien donat més detalls tècnics sobre l'oferta: ni models d'ordinadors en les quals es preinstal·laria Linux, ni com es faria.
En un post publicat en el weblog oficial de l'empresa, Dell revela nous detalls sobre la seva oferta Linux en forma de punts concrets que resumeixo tot seguit:
- La versió d'Ubuntu preinstal·lada serà la darrera, la 7.04 .
- La preinstal·lació de Linux inclourà tot el programari disponible en el CD d'Ubuntu i que s'instal·la si es realitza una instal·lació manual d'aquesta distribució.
- La gamma de perifèrics i maquinari extra ofert per a les màquines que muntin Ubuntu serà inferior a l'ofert per a altres sistemes operatius -llegeixi's Windows-, ja que només consistirà en aquell maquinari que hagi estat provat amb èxit sota Linux i existeixin drivers estables per a ell.
- Sempre que sigui possible s'empraran drivers que estiguin disponibles en forma de programari lliure. En cas contrari, s'usaran drivers de codi propietari. Aquesta darrera és la casuística que trobem amb els drivers dels xipsets inalàmbrics i els mòdems Conexant, encara que Dell afirma estar treballant amb diversos fabricants de components per a implementar drivers Linux en els seus productes.
- Els usuaris disposaran d'una pàgina en el site de Dell dedicat a Linux, en la qual hi podran trobar informació tècnica específica per a l'oferta de la companyia texana així com solució als problemes que els puguin sorgir.
- De moment no es donarà suport tècnic per a còdecs d'àudio i/o vídeo que no vinguin inclosos amb Ubuntu, malgrat que Dell està estudiant oferir aquest suport en el futur. Entre aquests còdecs s'hi inclouen MPEG1, 2, 3 i 4, WMA (Windows Media Audio), WMV (Windows Media Video) i Quicktime, així com per a reproduir DVD's.
Més informació:Anunci en el weblog oficial de Dell
http://direct2dell.com/one2one/archive/2007/05/21/15563.aspxPàgina web de la comunitat Linux de Dell
http://linux.dell.com/
Gmail augmenta l'extensió dels fitxers adjunts fins als 20 megues per missatge
Ara la principal incògnita és saber quants serveis de correu electrònic gratuït de la competència acceptaran missatges procedents de Gmail amb adjunts per un total de 20 megabytes.
D'una forma oficialment silenciosa però que ha estat donada a conèixer per gran nombre de weblogs, Google ha duplicat la mida a la que poden arribar els fitxers adjunts als missatges de correu electrònic fins als 20 megabytes. Això significa que cada missatge que arribi a una bústia de Gmail podrà contenir fitxers adjunts que en total sumin fins a 20 megabytes i, de la mateixa manera, els usuaris del servei de correu gratuït de Google podran adjuntar arxius als seus missatges fins arribar al mateix pes.
Tal i com he comentat abans, no s'ha produït un anunci oficial al respecte, doncs Google s'ha limitat a modificar les pàgines d'ajuda del seu servei indicant que el límit dels adjunts és de 20 megabytes. La noticia ha saltat a través de diversos blogs ben relacionats amb la companyia del cercador i, a partir d'aquí, s'ha estès com la pólvora per la Xarxa de xarxes.
S'aconsella no apurar al màxim la nova capacitatLa majoria dels serveis de correu electrònic gratuïts i fins i tot molts dels de pagament no disposen de tan elevada permissivitat per a fitxers adjunts, tot i que podem trobar serveis que permeten fins a 50 megabytes per missatge, normalment de pagament.
Això em porta a recomanar que aquells lectors que disposin d'un compte de Gmail no apurin al màxim aquest espai disponible quan enviïn, doncs es podrien trobar amb el problema de què els seus missatges surten correctament cap a la bústia del destinatari però no hi entren per superar el límit més restrictiu d'aquesta darrera bústia. Allò recomanable és dividir el missatge de manera que creem diversos correus amb adjunts per un total d'uns 5 megues cadascun d'ells. D'aquesta manera ens estalviarem els problemes derivats de serveis en els quals la quota de recepció d'adjunts es troba més limitada.
Més informació:Noticia original en el blog Google System
http://googlesystem.blogspot.com/2007/05/gmail-doubles-maximum-attachment-size.htmlPàgina FAQ (Frequently Asked Question) sobre la mida màxima dels adjunts al Gmail
http://mail.google.com/support/bin/answer.py?answer=8770
Google presenta Apps per a partners
La nova proposta de la companyia del cercador permet a qualsevol ISP oferir les aplicacions de la companyia sota el domini del client i amb una imatge personalitzada com si fos un producte propi.
Google amplia el seu mercat de serveis a ISP (proveïdors de serveis d'Internet per les seves sigles en anglès) amb una potent oferta que permet als seus clients oferir tot un escriptori en línia sota la seva imatge corporativa: Google Apps per a Partners.
Gràcies a la inclusió de les Google APIs en el paquet per a partners, el client de Google Apps pot personalitzar d'una forma molt simple l'aspecte de les aplicacions, oferint la seva imatge corporativa o la del seu client, tal i com si les aplicacions fossin un desenvolupament propi.
Entre les aplicacions incloses en Google Apps for Partners hi trobem:
- Gmail: el correu electrònic per web líder a Internet. En aquesta edició disposa de bústies amb 10 GB. de capacitat.
- Google Talk: integrat també en Gmail, és el sistema de missatgeria instantània de Google.
- Google Calendar: permet la creació de calendaris personals i compartits en els quals realitzar-hi anotacions pròpies a més de coordinar reunions amb altres usuaris. Proporciona unes funcionalitats idèntiques al servidor Exchange o als calendaris de l'Outlook.
- Docs & Spreadsheets: facilita la creació de documents de text i fulls de càlcul en línia que poden ser emprats i modificats simultàniament pels altres usuaris.
- Page Creator: facilita la publicació de pàgines web.
- Start Page: pàgina d'inici per al nostre navegador amb accés a tots els serveis.
- Tauler de control: des del qual controlar fàcilment tots els nostres serveis.
El preu d'aquest servei no ha estat revelat, atès que Google només inclou un formulari de contacte amb el qual escriure a la companyia per a què un representant d'aquesta es posi en contacte amb nosaltres.
Més informació:Entrada en el bloc de Google anunciant les noves Apps for Partners
http://googleblog.blogspot.com/2007/05/google-apps-partner-edition.htmlGoogle Apps Partner Edition
http://www.google.com/a/help/intl/en/admins/partner_edition.html
Sun allibera el codi font de Java tal i com havia promès
El projecte OpenJDK beu de les fonts intel·lectuals de l'OpenSolaris i té com a objectiu reunir al seu voltant una comunitat de desenvolupadors en codi lliure que continuïn amb la plataforma Java.
Tal i com va prometre ja fa algun temps, Sun Microsystems ha alliberat la part principal del codi font de Java, fundant per a això el projecte OpenJDK i col·locant en línia tot el codi font necessari per a compilar una versió funcional del JDK de Java SE (Standard Edition).
La cessió d'aquest codi font es fa sota la protecció de la llicència GPL versió 2, el què malgrat no sorprendre en excés, pel cap baix sí que pot provocar el nostre somriure en haver estat alliberat el codi de Solaris sota un tipus de llicència reconeguda com a lliure però incompatible amb la GPL: la CDDL (Common Development and Distribution License), que és la què habitualment empra Sun i que deriva de la llicència Mozilla en la seva versió 1.1 .
A partir d'aquest punt, la vida de Java serà com la d'OpenOffice/StarOffice o OpenSolaris/Solaris: d'una banda, la comunitat independent de programadors desenvoluparà l'estàndard i totes les eines necessàries per treballar amb ell. Això vol dir que tant els entorns d'execució com el kit bàsic de programació (JDK) seran desenvolupats per aquesta comunitat.
Per l'altra banda, Sun Microsystems usarà el codi font d'aquests projectes per als seus propis productes als quals oferirà suport tècnic de pagament. A més, la multinacional nord-americana ha promès que farà el què sigui necessari per a què les seves eines s'integrin al màxim amb el nou Java, com per exemple l'entorn integrat de programació (IDE) NetBeans.
De moment, la direcció del projecte OpenJDK ha estat posada en mans d'un comitè interí fins que sigui la mateixa comunitat formada al seu voltant qui estigui prou consolidada i cohesionada com per a escollir per ella mateixa i de forma democràtica un comitè director.
La importància d'aquesta decisióJava és un llenguatge de programació i plataforma molt important avui en dia. La seva presència en ordinadors de sobretaula i dispositius mòbils (especialment telèfons) és notable, existint entorns d'execució per als principals sistemes operatius: Windows, Mac OS X, Linux, Symbian,...
El seu ús és sobretot empresarial en els ordinadors de sobretaula, tot i que també existeixen nombroses aplicacions d'usuari, i és un dels reis indiscutibles d'Internet, facilitant la creació d'aplicacions que funcionen en línia. Malgrat tot, la seva estrella s'ha vist un xic apagada per la irrupció d'AJAX.
En el sector de la telefonia mòbil són nombrosos els programes lúdics o aplicacions serioses que empren Java per ser multiplataforma, ja que avui en dia són pocs els terminals de telefonia que surten de fàbrica sense tenir instal·lada la màquina virtual Java.
Amb aquest moviment, Sun es guanya les simpaties del moviment del programari lliure (Richard Stallman ja ha apreciat el gest dut a terme per l'empresa nord-americana) amb tota la quantitat de desenvolupadors que això implica, i que ara poden veure's temptats pels cants de sirena de Java i les seves possibilitats multiplataforma.
La inclusió de Java en distribucions GNU/Linux com ara Debian que fins ara no era possible a causa de la seva llicència restrictiva, serà ara factible, fet que implica una major penetració de Java en el mercat. A més, ara ja no ens haurem de plantejar dubtes sobre què passarà en el futur d'aquesta plataforma, doncs qualsevol canvi serà dictat per la comunitat. La continuïtat és quelcom que preocupa al sector empresarial, en el qual -i com he comentat abans- Java té un bon mercat, pel què amb aquest moviment es tranquil·litza als clients que puguin estar preocupats pel futur a mitjà/llarg termini de la plataforma tot i la solidesa demostrada per Sun Microsystems com a empresa.
Més informació:OpenJDK
http://openjdk.java.net/Nota de premsa de Sun anunciant la publicació del codi font del JDK
http://www.sun.com/aboutsun/pr/2007-05/sunflash.20070508.3.xml
Softcatalà promou un manifest municipal en favor del programari lliure
L'objectiu a aconseguir és que els candidats a les institucions municipals assumeixin com a propi el text del manifest, que aposta per treballar amb formats oberts i programari de codi lliure a les administracions públiques com a mostra de respecte vers la ciutadania.
Juntament amb altres organitzacions i individuals, Softcatalà (associació dedicada a promoure l'ús del català a les noves tecnologies mitjançant la traducció de programari a la nostra llengua i la creació d'una comunitat activa al seu voltant) ha publicat el text d'un manifest en el qual s'advoca per l'adopció dels formats oberts de document informàtic i l'ús del programari lliure a les administracions públiques, amb l'objectiu que les diverses formacions polítiques que concorren a les presents eleccions municipals el facin seu.
La tria de dates no és casual -òbviament-, si no que s'ha fet amb tota la intencionalitat del món en un moment en què els polítics en campanya són molt més receptius als missatges i suggeriments que els fan arribar els electors.
En el text del manifest es posa de relleu l'accés igualitari de tota la societat al programari lliure així com les mateixes possibilitats de fer servir formats oberts de document. També es posen de relleu els avantatges que, segons Softcatalà i les entitats creadores del manifest, té el programari lliure en front del programari propietari. Alguns d'aquests avantatges es troben en el camp lingüístic, empresarial i educatiu.
Les demandes realitzades en el manifest passen per la creació de les planes web institucionals seguint els estàndards marcats pel W3C (World Wide Web Consortium), entitat encarregada de marcar unes pautes que han de seguir els navegadors web independentment de la plataforma maquinari/programari sobre la qual treballin. L'ús de programari lliure en l'administració a tots els nivells i la publicació de la documentació generada per les mateixes administracions en formats oberts són dues altres condicions incloses en el manifest en pro del programari lliure.
El text íntegre d'aquest manifest pot ser llegit a
http://www.softcatala.org/noticies/21052007545.htm
Google es renova i entra en el què ha batejat com a "cerca universal"
El cercador líder d'Internet presenta nova interfície gràfica la intenció de la qual és facilitar la navegació a tots els internautes, integració de tots els resultats de les cerques i un filtre de continguts com a principals novetats d'un nou concepte.
La clau de la "cerca universal" (universal search de l'anglès original) és per a Google la integració de diverses fonts de dades fins ara disperses com poden ser pàgines web, vídeos, imatges o notícies entre d'altres. D'aquesta forma, des de la pàgina principal (home) de Google, www.google.com, es pot accedir ja des d'ara a absolutament tot el contingut derivat d'una única cerca i que ens arriba des de diferents fonts.
Per aconseguir l'objectiu d'arribar a una cerca universal, Google evolucionarà en diferents passes. De moment, s'ha emprès ja la renovació de la seva pàgina principal, i s'està treballant en dos aspectes més: el primer d'ells, un nou algoritme o sistema per a classificar i ordenar els resultats de les cerques.
Fins ara, l'algoritme emprat per Google per a això es basa en el nombre de pàgines que enllacen o apunten a la que estem classificant. Aquest sistema, que s'ha convertit en el trampolí de l'èxit per al motor de cerca juntament amb la senzillesa de la seva pàgina principal, ha estat objecte d'anàlisis i proposta d'alternatives durant els darrers temps. Res dura per sempre, i en el món de la informàtica uns anys es poden convertir fàcilment en una eternitat...
El segon aspecte en el qual s'està treballant és la renovació de la infraestructura tècnica i tecnològica de la companyia. La recerca universal suposarà més potència de càlcul per lliurar uns resultats més treballats que abans en el mateix lapse de temps o fins i tot inferior.
Els principals canvis que veiem en Google són l'addició d'un menú en la part superior esquerra de la pàgina principal tot just entrar-hi, amb les opcions que abans disposàvem a la part inferior del quadre de recerca. En aquest menú hi trobem l'accés a tots els serveis de Google com ara Blogger, Documents o Gmail, i la possibilitat de restringir la nostra cerca només a imatges, vídeos, notícies, mapes,...
Quan realitzem una cerca, cap la possibilitat que Google posi davant dels resultats una barra de navegació que ens dona la possibilitat de navegar entre els resultats d'aquesta cerca restringits a elements com ara els blocs, vídeos o fotos. Aquesta barra de navegació es genera dinàmicament i depèn sempre de la cerca realitzada i dels resultats obtinguts.
Navegació controladaUna altra novetat inclosa en Google és SafeSearch, una funcionalitat orientada a filtrar el contingut que dona com a resultat la nostra cerca, eliminant dels resultats obtinguts tot allò referent a sexe explícit, ja sigui en el llenguatge emprat o a les imatges contingudes. SafeSearch no és exacte al 100% -i això mateix ho adverteix Google en les seves pàgines-, però elimina gran quantitat de resultats amb continguts que poden no ser apropiats per a la moral de qui està realitzant la cerca.
Probablement SafeSearch sigui una imposició no explicitada de la comunitat acadèmica dels Estats Units, un país amb una opinió pública molt sensible pel què fa al tema del sexe explícit i amb una classe política dominant molt puritana. No debades, i en ser el motor de cerca líder a la Xarxa, Google és molt emprat a les escoles de tot el país, i seria una greu errada deixar perdre tot aquest mercat.
SafeSearch disposa de tres modes de funcionament: filtrat moderat, en el qual s'eliminen les imatges explícites però no es filtra el contingut escrit de les pàgines web (és l'opció activada per defecte), filtrat estricte, en el qual s'aplica el filtrat a tots els continguts resultat d'una cerca, i finalment desactivat, en el qual no es filtra absolutament res.
Aquest filtre pot, de fet, actuar com a arma de doble tall, ja que fins ara Google s'encarregava de filtrar o no classificar certs continguts. A partir d'ara, i desactivant SafeSearch, es pot accedir a tota una infinitat de noves pàgines web que fins ara quedaven emmascarades pel sistema de cerques, especialment si realitzem les nostres indagacions per imatges. Un moviment estratègic de Google per mantenir a la majoria moral entre les seves files i guanyar-se a més als pornòfils? difícil equilibri en el qual pot caure la companyia.
Un altre servei que també es veu renovat és Google Labs, el site experimental de Google en el qual es posen a prova noves tecnologies que queden així a l'abast de tots els internautes per a què juguin amb elles i així la companyia pugui mesurar la seva eficàcia i acceptació.
Més informació:Nota de premsa de Google anunciant els canvis
http://www.google.com/intl/en/press/pressrel/universalsearch_20070516.htmlPàgina principal de Google
http://www.google.com/Google Labs
http://labs.google.com/
S'acosta KDE 4
La primera alpha de la nova versió del popular entorn gràfic d'escriptori per a Unix/Linux ens deixa entreveure les funcionalitats de la versió definitiva.
Canvi d'aspecteEl què es pot veure a primer cop d'ull és la renovació de la interfície d'usuari gràcies al tema Oxygen que inclou un nou conjunt d'icones.
Les aplicacions educatives incloses amb l'entorn també experimenten un salt endavant, que podem veure per exemple en Kalzium, un programa que ens permet conèixer detalls sobre els elements de la taula periòdica i que a partir d'ara inclourà un visualitzador de molècules en 3D.
Els jocs inclosos també milloren les seves característiques, amb suport per a gràfics escalables basats en vectors, joc en xarxa, i millora de la intel·ligència artificial per als contrincants no humans.
Els efectes 3D avançats són presents, encara que desactivats per defecte, pel que haurà de ser el mateix usuari qui els activi abans d'usar-los per primera vegada
Per als programadorsKDE 4 s'assenta sobre la base d'un nou framework molt millorat i que ofereix més suport per a multimèdia i accés millorat al maquinari. Les principals novetats en aquest camp són Solid i Phonon. El primer consisteix en una capa de programari que ens ha de permetre interactuar amb el maquinari automatitzant certs processos com el muntatge de nous mitjans d'emmagatzematge. Per la seva banda, Phonon és l'API encarregada de gestionar la multimèdia, proporcionant un motor d'àudio i vídeo gratuït i a lliure disposició de tots aquells programadors que desenvolupin aplicacions per a KDE 4.
Altres novetats- Actualització de les llibreries QT fins a la versió 4.3
- No totes les distribucions inclouran inicialment KOffice en KDE 4; la suite ofimàtica del projecte encara és inestable amb el nou entorn
- Canvis en quadres de diàleg i finestres de configuració
- Nou gestor de fitxers, Dolphin
La present versió alpha 1 tanca el cicle d'incorporació de grans noves funcionalitats a l'entorn. A partir d'ara, i en les successives revisions fins a la publicació de la definitiva 4.0, l'única feina que es farà serà la de millorar la integració dels diversos components i l'estabilitat i bon funcionament del conjunt. La versió final està prevista per a l'octubre d'enguany, i surt prop de dos anys després que ho hagi fet la versió 3.5 .
En cas de voler-lo provarEl projecte KDE ha posat a disposició de qualsevol internauta que vulgui provar la primera versió de test del nou entorn un Live CD basat en openSUSE i que es pot descarregar lliurement des de
"KDE Four Live" CD
http://home.kde.org/~binner/kde-four-live/en format ISO que posteriorment podem gravar des de qualsevol sistema operatiu amb un programari que reconegui aquest format (actualment tots els programes que serveixen per gravar CDs i DVDs). Per a futures revisions, hi haurà disponibles paquets per a les distribucions més populars.
Més informació:Anunci de KDE 4 alpha 1
http://www.kde.org/announcements/visualguide-4.0-alpha1.phpPàgina d'Oxygen, el nou tema visual de KDE 4
http://www.oxygen-icons.org/Pàgina de Solid, el nou component per interactuar amb el maquinari
http://solid.kde.org/cms/1050Pàgina de Phonon, el framework multimèdia
http://phonon.kde.org/cms/1020
openSUSE presenta l'alpha 4 de la versió 10.3 de la seva distribució Linux amb interessants novetats
L'instal·lador per a Windows que permet instal·lar la distribució des del sistema operatiu de Microsoft, el més vistós.
Des de fa temps i, especialment amb l'obertura mitjançant el projecte openSUSE, la distro d'origen alemany s'ha erigit com a una de les principals al mercat juntament amb Fedora, Debian o Ubuntu. El fet de comptar amb una poderosa empresa darrera seu com és Novell, ajuda sense cap mena de dubte, però no ho és tot. Ara, cada nova versió d'openSUSE és esperada per gran quantitat d'usuaris. La bona i variada disponibilitat de drivers per a reconèixer el màxim maquinari possible és, sense cap mena de dubte, un dels seus punts forts.
La darrera versió estable alliberada és la 10.2, i s'ha arribat ja fins a l'alpha 4 de la 10.3, la qual ens atreviríem a dir que és una de les que més expectació ha despertat pels seus petits però interessants canvis.
La principal novetat és un programari que facilita la instal·lació de la distro partint des de la base del seu principal enemic: Windows. El programa s'anomena InstLinux, i malgrat que no és la primera solució d'aquest tipus que s'integra en una distro, sí és la primera vegada que es fa a aquest nivell en una de les 'potents'.
Els primers components de KDE 4 també s'han inclòs en aquesta versió, el que fa preveure la integració de la nova iteració de l'entorn gràfic per a Unix/Linux en la futura openSUSE 10.3, encara que sigui a posteriori i mitjançant l'actualització en línia, ja que la data de sortida de KDE 4 està prevista per a passat l'estiu, gairebé paral·lela a l'alliberament d'openSUSE 10.3 que es preveu sobre les mateixes dates.
Una plataforma per a la que cada vegada anirem veient més suport en Linux és la videoconsola PlayStation 3 de Sony. La companyia japonesa ha fet una bona feina en aquest aspecte, proporcionant una màquina dedicada a videojocs però que pot ser fàcilment convertible en un ordinador de propòsit general; inclou un disc dur en el qual instal·lar el sistema operatiu, suporta l'ús de teclat i ratolí i disposa de tecnologies habituals en un ordinador de sobretaula com ara la connectivitat WiFi.
Ja existeixen des de fa alguns mesos productes Linux orientats a la PS3, com per exemple la distribució Yellow Dog Linux que no és que ofereixi suport per a la videoconsola de Sony, si no que es dirigeix directament cap a ella.
Aquesta és sense cap mena de dubte una tendència de futur en el món de les distribucions Linux que no només es mantindrà, si no que augmentarà a mesura que creixi l'adopció de la PS3 per part del públic.
De moment, el suport que openSUSE ofereix a la plataforma lúdica de Sony és més que res testimonial i en procés de desenvolupament. S'espera que per a l'alpha 5, la data de sortida prevista de la qual és el 14 de juny, ja pugui suportar la instal·lació en la PS3.
Altres novetats que podem veure en openSUSE 10.3 alpha 4 són:
- Kernel 2.6.21 amb patch per a AppArmor
- Gnome 2.18.1
- OpenOffice.org 2.2
- Modificacions en el script d'inici per accelerar la càrrega del sistema, disminuint el temps que triga en arrencar la màquina. Aquest és un cavall de batalla amb el qual openSUSE està lluitant d'ençà de la primera versió 10.0
- Augmentat el nombre d'idiomes en el qual es pot realitzar la instal·lació
Més informació:Comunicat del projecte openSUSE amb l'anunci oficial
http://lists.opensuse.org/opensuse-announce/2007-05/msg00003.htmlPàgina web d'openSUSE
http://www.opensuse.org
Sun Microsystems presenta JavaFX, les aplicacions RIA basades en Java
Farà la competència al Flex d'Adobe i al Silverlight de Microsoft, i el seu primer ús es dirigeix a la telefonia mòbil, un camp encara no gaire explotat per les RIA.
Les RIA (Rich Internet Application) són aplicacions (programes) que no necessiten d'una instal·lació local en el nostre ordinador per funcionar, si no que ho fan des d'Internet emprant un navegador web per a això. Una bona mostra de RIA's són les Google Apps, que entre d'altres disposen de processador de text i full de càlcul.
Actualment les tecnologies per a la construcció de RIA's són AJAX*, Adobe Flex o el recentment presentat Silverlight de Microsoft, al qual se'ls acaba d'afegir JavaFX, encara que aquest darrer dirigit inicialment als dispositius mòbils compatibles amb la plataforma d'execució d'aplicacions de Sun Microsystems.
La multinacional nord-americana ha aprofitat la pràctica omnipresència del seu popular llenguatge de programació Java en els terminals de telefonia actuals per atacar un segment de gran i ràpid creixement i que fins ara s'ha vist molt desatès pel boom de les RIA. Tot i això, i encara que l'objectiu inicial seran els telèfons mòbils, JavaFX serà molt probablement multiplataforma; de fet, els telèfons mòbils comparteixen protagonisme en aquest llançament amb altres dispositius mòbils o encastats com ara reproductors de DVD o Blu-ray.
JavaFX Mobile és el run-time d'execució d'aplicacions RIA de Sun per a dispositius mòbils, mentre que JavaFX Script és el llenguatge de programació en el qual es creen aquestes aplicacions. La integració amb les eines Java existents fins ara és total, al mateix temps que proporciona funcionalitats avançades com ara la possibilitat de realitzar drag&drop (arrossegar i deixar anar) sobre aplicacions RIA.
Seguint el suport que Sun està donant al programari lliure, ja s'ha creat una comunitat de desenvolupadors sota el segell de Projecte OpenJFX, al qual ens hi podem afegir lliurement.
Les aplicacions construïdes en JavaFX Script gaudiran d'una de les propietats més apreciades de Java: la seva execució independent de la plataforma i sempre que en aquesta hi disposem d'un run-time apropiat. Actualment les aplicacions Java poden executar-se des d'en ordinadors d'escriptori amb Windows, Linux o Mac OS X fins a en telèfons mòbils equipats amb Symbian, Windows CE o Palm OS.
Més informació:Nota de premsa de Sun
http://www.sun.com/featured-articles/2007-0508/javafx/index.jsp?intcmp=hp2007may08_javafx_readProjecte OpenJFX
https://openjfx.dev.java.net/*
fruit de la unió de diverses tecnologies ja existents com Javascript o DHTML
Microsoft podria interposar demandes contra el programari lliure per tema de patents, segons afirmen des de Redmond
Diversos rotatius en línia es fan ressò d'unes recents declaracions d'alts càrrecs de Microsoft conforme a les quals i ben aviat, podria desfermar-se una guerra de patents entre el programari propietari i el lliure. Fanfarronada de Microsoft, globus sonda, o avanç del què se'ns ve a sobre?
Ja ho va dir en el seu moment Steve Ballmer tot i que a molts els va passar inadvertida aquesta afirmació: el pacte Novell-Microsoft tracta sobre patents i drets de propietat intel·lectual. I ara la companyia cofundada per Bill Gates destapa la seva estratègia: el programari lliure infringeix ben bé 235 patents de la seva propietat, per les quals ha de pagar. Si fos així, el programari lliure perdria la meitat del seu nom per passar a ser simplement programari.
La revelació de la tàctica de Microsoft ha estat feta per la pròpia companyia de Redmond a la revista Fortune, la qual edita anualment un llistat molt conegut amb les 500 principals empreses més poderoses del món i la gent més rica del planeta. Aproximadament la meitat de les companyies de la llista Fortune 500 empren GNU/Linux i altres programes lliures en els seus centres de dades i ordinadors d'escriptori, pel què es veurien amenaçades per la possible demanda de Microsoft.
Reblant el clau de les patents de programariSi els algoritmes que es troben en el cor dels programes d'ordinador que emprem diàriament són o no patentables és una qüestió que fa temps es va debatent i que s'escapa més enllà de les implicacions d'un possible judici de Microsoft contra tot el programari lliure.
La patentabilitat del programari és defensada per uns esgrimint les grans despeses en recerca i desenvolupament i la possibilitat d'arribar a les mateixes conclusions funcionals per altres vies sense la necessitat de copiar la feina ja feta per altres. És a dir, a grans trets "
jo investigo, jo desenvolupo i jo patento una solució, un algoritme, que ja no podrà ser emprat per altres. I si algú vol quelcom que s'assembli al meu programa, que busqui la seva pròpia solució sense copiar-me".
A l'altra banda hi trobem als activistes defensors del programari lliure, que esgrimeixen com a argument el fet que, al cap i a la fi, els programes d'ordinador són algoritmes matemàtics, i aquests darrers ni estan ni poden estar subjectes a patents en ser un bé amb dret d'ús universal. Al cap i a la fi jo puc patentar la fórmula x+2=5 i el seu posterior desenvolupament fins a trobar-ne el resultat? i quants royalties m'haurien de pagar les escoles de tot el món per ensenyar a resoldre aquest problema? Evidentment, el sistema de patents té les seves limitacions, i aquesta n'és una.
Tant als Estats Units com a la vella Europa s'han desenvolupat polèmiques lleis sobre patentabilitat de programari que es troben contínuament en dubte i sent objecte de campanyes en la seva contra per part de la cibersocietat més activista.
Un judici que podria fer històriaDe moment, la declaració d'intencions de Microsoft es queda només en això, en una declaració d'intencions, però si fem un esforç imaginatiu, podem arribar a entreveure el què passaria depenent de la resolució del què m'atreviria a qualificar com el més gran i més important judici de la història de la informàtica.
De fet, el "cas SCO" que tant interès i polèmica va despertar, pot considerar-se tant per temàtica com per importància una avantsala del judici que podria acostar-se entre Microsoft i el món del programari lliure.
Si una hipotètica resolució d'un tribunal fos favorable a Microsoft, això podria significar el principi de la fi del programari lliure tal i com el coneixem avui en dia, doncs programes tan coneguts com el sistema operatiu GNU/Linux, la suite ofimàtica OpenOffice o el navegador web Firefox haurien de passar a pagar royalties a la companyia de Redmond.
En el cas de Linux, això suposaria la fi de moltes distribucions, els projectes minoritaris duts a terme per particulars sense molta ajuda externa i que es donen gratuïtament a Internet. Per la seva banda, les distribucions comercials buscarien alternatives als programes abans esmentats, com ara l'OpenOffice o Firefox, per tal de disminuir el que han de pagar a Microsoft, ja que el preu dels seus productes s'encariria víctima dels impostos que haurien de pagar a la companyia de Redmond.
I què seria de projectes com Debian? Sense cap mena de dubte continuarien, però haurien de passar per un període més o menys llarg de substitució dels components subjectes a patents, i la probable desorientació inicial. Possibles substituts ja existeixen: per al kernel Linux tenim a The Hurd; per al Firefox tenim a navegadors com Galeon; i per a la suite OpenOffice tenim alternatives com ara KOffice. Només es tracta d'escollir l'adequada.
Resumint, si la causa li surt favorable a Microsoft, es produiria una pausa per al programari lliure, temps suficient per a què Windows Vista es posicionés al mercat i proporcionés una altra dècada de domini per a Microsoft en el món dels sistemes operatius.
Imaginem ara el cas contrari: Microsoft perd la partida legal davant dels tribunals. El programari lliure veuria d'aquesta manera reforçada la seva posició, encara que és poc probable que això ajudés a què la seva adopció al mercat fos més ràpida.
Guerra fredaL'enfrontament entre les persones i organitzacions que defensen un model de programari patentable d'una banda (amb Microsoft com a cap visible), i les que defensen tot el contrari (abanderats per la FSF i Richard Stallman) no és nou; de fet, ja porta un temps coent-se una mena de "guerra freda" en la qual ambdós bàndols s'han anat amenaçant amb la possibilitat d'interposar demandes per drets de propietat intel·lectual, patents i copyrights. La única cosa que ha impedit que la sang no arribi al riu és exactament el mateix que durant anys va evitar que els Estats Units i l'URSS es llancessin els seus respectius caps nuclears: la possibilitat de la destrucció mútua assegurada.
Si en el futur immediat s'escalfarà aquesta guerra freda és tota una incògnita. De moment, les declaracions de Microsoft semblen més agressives que de costum, i el pacte d'aquesta empresa amb Novell al qual recentment s'hi ha afegit Dell no ajuda precisament a suavitzar la tensió. Temps al temps...
Més informació:Article a CNN
http://money.cnn.com/magazines/fortune/fortune_archive/2007/05/28/100033867/
Intel publica programa per controlar el consum energètic de l'ordinador sota Linux
Una utilitat en línia de comandes ens permet conèixer quins processos o aplicacions generen més despesa energètica i, per tant, ens dona l'oportunitat de controlar-la.
Intel sembla decidida a recolzar el GNU/Linux en certa mesura, encara que de moment amb poca fermesa suposem que degut a la seva bona relació comercial amb Microsoft. S'ha alliberat codi i drivers, però altres accions com impedir l'alliberament de les especificacions de determinats xipsets, entelen l'esforç d'Intel envers el programari lliure en general i Linux en particular.
El que ara ens ocupa és PowerTOP, una utilitat de programari que ens permet conèixer l'estat de certs components de la màquina i del seu rendiment, com per exemple el temps que ens queda de bateria. Però, sense cap mena de dubte, la millor funcionalitat d'aquest programa és la possibilitat de saber quins processos consumen més recursos. D'aquesta manera, és possible tancar-los (els que es pugui, és clar) i perllongar el temps operatiu de la nostra màquina, a més de contribuir a què s'allargui la seva vida útil.
PowerTOP pot descarregar-se lliurement des d'una web pròpia, en codi font que pot ser compilat d'una forma molt simple emprant la utilitat make. Les instruccions per a això les trobem en la mateixa pàgina de descàrrega a la qual, a més, se'ns afirma que diverses distribucions com Fedora o Gentoo ja estan incorporant PowerTOP.
La utilitat d'Intel no només té aplicacions en els portàtils (quelcom més que evident), si no que també és útil en els centres de dades, ajudant a reduir la despesa energètica i a facilitar que els ordinadors no s'escalfin tant.
Més informació:Pàgina web de PowerTOP
http://www.linuxpowertop.org/
"L'impost revolucionari" digital
No sóc advocat; ho adverteixo abans de començar la meva diatriba perquè potser alguns em diran "llavors, si no saps del què parles, no t'hi fiquis". Però sí que sóc consumidor i des d'aquesta òptica sí que se de què parlo i a més m'incumbeix, ergo m'hi fico. I no m'importa gaire que em diguin que no puc.
A més de no ser advocat, tinc un altre defecte: m'agrada dir les coses pel seu nom. I això que el cànon digital sigui una "compensació per dret de còpia privada" no em sembla dir a les coses pel què són. Perquè per molt que la mona es vesteixi de seda, mona es queda, per molt que s'emprin eufemismes, el cànon continuarà essent el que cobren uns senyors pel què ells creuen que són pèrdues per culpa de la pirateria.
No entraré aquí a explicar si trobo lícit o no que un internauta es descarregui música o pel·lícules d'Internet per al seu consum personal, doncs encara que és part del tema, no entra en l'argumentació que donaré.
Posaré el cas concret d'una altra mena d'usuari, jo mateix: l'altre dia em vaig descarregar la primera versió beta d'Ubuntu 7.04 i em vaig disposar a gravar-la en un CD per a instal·lar-la. Quan vaig prendre el disc entre les meves mans em vaig aturar a reflexionar un moment sobre el cost del cànon en aquest CD. Quant era? 30 cèntims? 20? ni que en fos un. Per quin motiu me'l cobren? al cap i a la fi no hi estic gravant música, ni vídeo... Llavors, els meus merescudíssims cèntims d'Euro guanyats amb la suor del meu front a qui van a parar? a la SGAE? a Alejandro Sanz o a algun altre cantant?
No em desagrada l'Alejandro, encara que prefereixo la primera etapa en la què el vaig descobrir amb el celebèrrim "corazón partido", però d'aquí a regalar-li diners... ni un cèntim ni deu! que són meus i m'han costat les meves hores de feina, i hi ha hipoteques per pagar.
D'acord, no és una quantitat que em permeti viure àmpliament la resta de la meva vida, i a més sempre puc recórrer als impresos de sol·licitud de l'import del cànon que entitats com la mateixa SGAE proporcionen. Però tot i això... per què he de perdre el meu també valuós temps omplint papers i enviant-los a no se on si jo no he fet res dolent que estigui subjecte al cobrament d'aquest impost?
En aquest país i amb l'aplicació del cànon digital s'ha caigut en un crim que cometen totes les dictadures -malgrat que sortosament molt menys cruent-: el menyspreu a la presumpció d'innocència.
És cert, jo estic pagant un cànon (no tinc altre remei si vull adquirir un CD-ROM) que no hauria d'estar abonant. Paguen justos per pecadors. Se'm suposa la condició de pirata quan estic fent quelcom totalment legal (d'aquí que afirmés abans allò de dir les coses pel seu nom).
Al meu parer només hi ha una opció: abolir totalment el cànon digital. Ho sento senyors de la SGAE, ho sento molt Alejandro, però no estic disposat a què em robeu els meus diners, ni que sigui en petites quantitats, i que jo sàpiga ni uns ni altres heu tingut res a veure en el desenvolupament de Linux ni de cap distribució en concret, pel què no vull que es vulnerin els meus drets civils ni que se'm pressuposi un delinqüent. Ah! i Ubuntu no és el nom del darrer disc de cap grup heavy...
Però què podria fer jo individualment contra el cànon? res, naturalment, però tots units si que podríem.
El cànon molesta a tots: consumidors, venedors, majoristes i fabricants. Encareix el producte, pel què disminueixen les vendes per a tots i de rebot i encara que sigui en infinitèssima proporció, llasta el desenvolupament. Per tant per què no unim interessos i esforços i realitzem una ofensiva conjunta?
La meva proposta és simple: desobediència civil. Que ningú pagui el cànon, que ningú el cobri i que ningú el canalitzi cap a les entitats que el reclamen. Podran dur-nos a uns quants a judici, però... i a tots? evidentment no. Perquè no m'imagino en un país de 44 milions d'habitants uns 30 milions a la garjola per violació de drets de propietat intel·lectual o altres coses semblants.
Una idea més, llançada a l'aire en un món en el qual cada dia es mor una mica més la col·laboració cívica entre la ciutadania i l'interès per aquests temes. Potser he nascut massa tard en no arribar a temps al maig del 68... en fi, sempre em queda escriure per desfogar-me.
Disponible la versió 2.0 del client de missatgeria instantània Pidgin, l'antic Gaim
La gran quantitat de xarxes a les quals es pot connectar és el gran atractiu d'aquest programa lliure.
Pdgin 2.0 es troba disponible per a plataformes GNU/Linux i Windows. Per a Mac OS X podem emprar el programari Adium, a la web del qual se'ns redirigeix des de la pàgina de Pidgin quan ens interessem en executar aquest client d'IM en el nostre Mac.
La quantitat de protocols amb els quals és compatible Pidgin és, simplement, espectacular: AiM, Jabber, Gadu-Gadu, Groupwise, ICQ, IRC, MSN, Sametime, Yahoo!,... a més, podem connectar-nos a diferents comptes de diversos sistemes de forma simultània.
Algunes de les funcionalitats de les quals gaudirem en les diferents xarxes són la transferència d'arxius, missatges "d'away" (que indiquen que l'usuari no està en aquell moment davant de l'ordinador) i notificació de missatges nous. Aquestes funcionalitats poden augmentar amb l'ús de plugins.
Coincidint amb el llançament d'aquesta versió 2.0, els responsables del projecte han decidit canviar l'aspecte de la pàgina web, renovant també la imatge del programa i afegint-li una mascota: un simpàtic colom en referència al seu nou nom, ja que Pidgin s'assembla molt a pidgeon, colom en anglès.
A més de Pidgin, un client de missatgeria instantània en mode gràfic, també podem emprar Finch, que és l'equivalent en mode text oferint connectivitat a les mateixes xarxes.
Més informació:Pàgina web de Pidgin
http://www.pidgin.im
Twitter o com convertir una idea presumptament estúpida en una moda a Internet
Saber a cada moment el què fa una altra persona? Aquest plantejament a priori banal és l'eix que està movent el servei més novedòs i revolucionari a Internet, i al qual algú ja ha batejat com a micro-blogging: Twitter.
Podria ser el somni de qualsevol règim totalitarista si no fos perquè a Twitter hi escriu qui vol, quan vol i el què vol. S'ha convertit en el darrer crit d'Internet i ja hi ha qui l'ha definit com una xarxa social; als Estats Units ha enganxat a milions d'usuaris i l'epidèmia s'està estenent ara pel vell continent.
La idea fonamental de Twitter és simple però no per això menys meritòria, ja que al cap i a la fi, molts dels millors invents de l'ésser humà han partit d'una idea molt senzilla: disposar d'un weblog a la Xarxa en el qual, i en temps real, pugui anar escrivint el què faig a cada moment. Si vaig a rentar-me les dents, ho plasmo; si vaig a veure una pel·lícula a la televisió, també ho escric. Tot això en textos de no més de 140 caràcters, la mida màxima d'un SMS als Estats Units.
L'activitat a la pàgina principal de Twitter és frenètica, doncs gairebé a cada segon s'actualitza amb nous posts que introdueixen els milions d'usuaris del sistema. També podem veure l'historial d'entrades per a un determinat usuari, el què es converteix (si la filosofia de Twitter s'ha seguit al peu de la lletra) en un arxiu que reflecteix la vida diària. Si el nostre nivell de seguiment de l'activitat diària de la resta dels mortals arriba a ser patològic, podem apuntar-nos al 'feed' RSS que Twitter genera automàticament per a cada usuari, i que s'actualitza cada vegada que obrim el nostre lector de feeds.
Per si de cas, l'usuari té al seu abast una sèrie d'eines per a restringir qui accedeix a la informació que posa en el sistema.
Inscriure's a Twitter és fàcil, ja que només haurem d'obrir un compte d'usuari com en qualsevol altre servei web.
Seguint la lògica de màxima disponibilitat de la Web 2.0, Twitter també disposa d'opció per accedir al servei des del navegador web d'un dispositiu mòbil o, per als usuaris residents als Estats Units, actualitzar el nostre compte des d'un telèfon mòbil via SMS. Les actualitzacions també poden rebre's via SMS; així, si estem subscrits a les activitats de determinat usuari i ens desplacem, podem rebre les darreres actualitzacions d'aquesta persona en el nostre telèfon... si vivim als Estats Units, naturalment.
Possibles usos seriososPer a les persones que necessiten estar localitzades, Twitter és una bona opció per donar a conèixer la seva posició i/o activitats a tota aquella persona que ho sol·liciti, una mena d'agenda en línia actualitzable i consultable des de tot el món.
El personal d'assistència tècnica a domicili que tingui a la seva disposició un ordinador o un telèfon mòbil amb connexió a Internet també poden usar Twitter per donar a conèixer els seus moviments en els seus respectius despatxos i als seus companys de feina així com la resolució de les reparacions o visites que tinguin assignades.
Són només dues idees per a un ús professional d'un servei amb una evident vessant lúdica que està causant furor a la Xarxa de xarxes.
Més informació:Twitter: What are you doing?
http://www.twitter.com/
Microsoft li fa la competència al Flex d'Adobe
Silverlight consisteix en una plataforma d'execució d'aplicacions RIA (Rich Internet Applications) multiplataforma i que permetrà portar les funcionalitats de .NET als nostres navegadors web.
En el marc de la conferència MIX, un esdeveniment anual en el qual Microsoft mostra als desenvolupadors i dissenyadors web les seves noves creacions i idees per a la teranyina mundial, la companyia de Bill Gates ha presentat el seu nou motor d'aplicacions per les anomenades RIA (Rich Internet Applications), que no són res més que petits programes amb funcions concretes que corren habitualment dins d'un navegador web però que poden funcionar també fora d'ell. El nom d'aquest nou producte és Silverlight (llum platejada) i de moment només es troba disponible en versió beta (1.0) i alpha (1.1).
Silverlight proporciona funcionalitats avançades de vídeo, animacions o so i disposa d'una versió de CLR, pel què les aplicacions podran ser escrites en qualsevol llenguatge de programació de la plataforma .NET . A més, la seva disponibilitat abraçarà en el futur a tota mena de dispositius, des d'ordinadors de sobretaula fins a telèfons mòbils i PDAs, el què donarà grans oportunitats als desenvolupadors.
La integració de Silverlight amb els paquets de programació de Microsoft es farà també efectiva per a Express Studio (la versió gratuïta) i per a la propera edició de Visual Studio (la versió professional) el nom en clau de la qual és Orcas, el què no farà necessari disposar d'altres eines per programar aplicacions Silverlight.
A la part servidora, Silverlight pot treballar amb un gran nombre de tecnologies, incloent-hi al servidor web Apache o el llenguatge PHP.
Un detall que pot passar inadvertit per a molts, sorprendre a altres i provocar un somriure còmplice a un tercer grup és l'àmplia disponibilitat per a diferents plataformes -àmplia tenint en compte que Microsoft llança la majoria dels seus productes pensant només en la seva plataforma-: el runtime de Silverlight es troba disponible per a Windows (XP, Vista i Server 2003) i Mac OS X 10.4, i el plug-in per a Internet Explorer 6 o superior, Firefox 1.5/2.0 i Safari 2.0 . Altres navegadors com Opera no veuen de moment suport efectiu, malgrat que la porta es deixa oberta per al futur.
Tot i que no existeix una versió per a Linux (ni sembla que vagi a haver-n'hi una en el futur), la disponibilitat de la plataforma Mono, un clon open source de la .NET de Microsoft, fa factible una versió també lliure de les eines de Silverlight i, per tant, la possibilitat d'adaptar-lo a més plataformes i navegadors.
El primer llançament d'una versió estable de la nova plataforma s'espera per a aquest estiu, quan segons afirma Microsoft estarà disponible la versió 1.0 del runtime d'execució d'aplicacions. Mentre, ens podem conformar amb versions prèvies, ja disponibles per a la seva descàrrega gratuïta.
Existeixen altres solucions semblants d'altres companyies, com el recentment presentat Flex d'Adobe, al qual Silverlight li suposarà una dura competència.
Més informació:Silverlight
http://www.silverlight.net/Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/apr07/04-30MIX07PR.mspx
Sun Microsystems col·laborarà en portar OpenOffice.org al Mac OS X
L'anunci s'ha produït a través del weblog d'un dels enginyers de la multinacional nord-americana, una forma cada cop més emprada per Sun i altres empreses per realitzar anuncis.
Mac OS X ja disposa d'una versió de l'OpenOffice.org funcional, però necessita usar el servidor X11 que es pot descarregar des del lloc web de la mateixa Apple o que ja ve inclòs en les darreres versions. Això provoca que la suite ofimàtica lliure no s'integri al 100% amb la interfície d'usuari de l'OS X. La versió 2.x d'aquest programa semblava ser la cridada a aconseguir la fita de la integració definitiva, però sembla que el tema s'està allargant molt més del què seria desitjable, fet que es podria trobar a l'origen de la intervenció de Sun.
La motivació de la multinacional nord-americana podem trobar-la a la mateixa gènesi del projecte OpenOffice, ja que aquest és fruit de què Sun alliberés el codi del StarOffice, la seva suite ofimàtica producte de l'adquisició de la companyia StarDivision. Sun va passar a basar el StarOffice en el codi font de l'OpenOffice desenvolupat per una comunitat de programadors independent de la companyia. Naturalment, a Sun li interessa que hi hagi una àmplia disponibilitat de l'OpenOffice, un producte esponsoritzat per la pròpia companyia i més comptant que en el Mac també hi té una presència important l'Office de Microsoft, que compta amb una versió nativa per al sistema operatiu d'Apple.
A l'anunci, realitzat en un dels blogs de la companyia per Philipp Lohmann, deixa entreveure que Sun bolcarà esforços en el port natiu d'OpenOffice per a Mac OS X cedint programadors contractats per la companyia al projecte. A la pàgina de l'OpenOffice per a Mac s'afirma que seran dos els enginyers pagats per Sun en entrar al projecte.
És probable que el canvi d'arquitectura de la PowerPC a la x86 en els ordinadors Macintosh d'Apple ajudi també a facilitar el treball en la versió per a OS X de l'OpenOffice, el què al seu torn permetria traslladar els esforços de l'equip de desenvolupament a altres tasques, com la millor integració amb l'entorn, ja que per a diverses funcionalitats el codi podria ser directament migrat i només necessitaria unes poques adaptacions per a funcionar.
Més informació:Entrada en el blog GullFOSS de SUN
http://blogs.sun.com/GullFOSS/entry/sun_microsystems_engineering_joins_portingAnunci a la pàgina de l'OpenOffice.org
http://porting.openoffice.org/mac/news/2007/20070503sunsupportingMacPort.html
Dell s'afegeix al pacte Novell-Microsoft
El moviment sorpresa del fabricant nord-americà farà que aquest adquireixi a Microsoft certificats d'ús de SUSE Linux Enterprise Server, treballant per migrar a aquest a usuaris d'altres distribucions del sistema del pingüí. Dell es converteix així en el primer fabricant de maquinari en passar a formar part del pacte, fet que li pot comportar mala premsa entre la comunitat linuxera.
Pocs dies després d'anunciar al món que seria el primer gran fabricant d'ordinadors en oferir Linux en igualtat de condicions amb Windows als seus clients de màquines desktop, el fabricant texà Dell realitza un altre moviment relacionat amb el sistema operatiu del pingüí anunciant que entra a formar part del polèmic acord Novell-Microsoft sobre propietat intel·lectual i interoperabilitat.
Tot i que la versió de Linux escollida per Dell per als seus desktops és la puixant Ubuntu, la companyia nord-americana ha treballat amb altres distros per al sector dels servidors com ara Red Hat o SuSE, pel què no sorprèn gaire que hagi pactat amb una companyia del món Linux diferent de Canonical.
Segons han anunciat Dell i Microsoft, i sota els termes de l'acord, Dell adquirirà a la companyia de Bill Gates certificats de SUSE Linux Enterprise Server (SLES) i establirà un servei d'assistència tècnica i programes de màrqueting per tal de captar usuaris de Linux que no ho siguin de Dell per a què migrin a SLES.
Tot esperant la reacció de la comunitatL'acord Novell-Microsoft no va ser ben rebut per la comunitat 'linuxera' més activista, reacció que amb el temps no s'ha suavitzat. De forma diferent, i malgrat que alguns el veuen encara amb recel, el moviment de Dell oferint Ubuntu ha estat en general ben acceptat per la comunitat, i més quan el fundador de la companyia texana va afirmar fa ja algun temps que a les seves màquines només hi tenia cabuda el Windows.
A despit de com estan les coses, aquest moviment sorprenent de Dell pot deteriorar la imatge que aquesta companyia s'ha guanyat entre la comunitat Linux, ja que pot arribar a ser vist com un acte de 'traïció' al sistema operatiu del pingüí ara que semblava que l'estava recolzant sense pal·liatius.
El motiu més probable de Dell per realitzar aquest moviment és demostrar a Microsoft que tot i oferir Ubuntu en algunes de les seves màquines desktop, no ha abandonat la 'disciplina' de la companyia de Redmond, a la qual sempre ha estat vinculada i en bones relacions.
Dell va apostar per Microsoft i Windows des del principi, essent el sistema operatiu de la companyia de Bill Gates l'únic que va muntar a les seves màquines durant molt temps. Els vents que bufen al mercat semblen empènyer a la companyia una mica en una altra direcció, però sembla que la multinacional texana vol deixar clar a Microsoft que encara manté la seva "obediència deguda".
Més informació:Notícia en els blogs de Dell
http://direct2dell.com/one2one/archive/2007/05/07/14120.aspxNota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/may07/05-06MSDellNovellPR.mspx
Yahoo! i Microsoft van entaular negociacions de fusió o adquisició
Les converses, revelades per la premsa nord-americana, no van arribar a bon port, el que no exclou la possibilitat de què ambdues companyies col·laborin en el futur.
Revelades a finals de la setmana passada pel conegut rotatiu the New York Post, i pel què ha pogut transcendir, les negociacions apuntaven inicialment a l'adquisició de Yahoo! per part de Microsoft, una notícia que sense cap mena de dubte hagués estat la bomba informativa de l'any i, probablement, una de les notícies més impactants en el sector informàtic d'ençà de l'anunci d'Apple que canviava la plataforma hardware dels seus ordinadors a l'arquitectura x86.
Segons el mateix rotatiu, no seria el primer cop que la companyia de Bill Gates mostra intencions d'adquirir a la multinacional d'Internet, malgrat que aquesta vegada un aspecte diferencia aquesta ronda de negociacions de la resta: la urgència amb la què Microsoft es sent davant l'adquisició de DoubleClick per part de Google. I és que segons el mateix Post i la gran majoria de rotatius en línia que es fan ressò de la notícia, l'objectiu de la companyia de Redmond amb l'adquisició de Yahoo! seria plantar-li cara a Google en els fronts que té oberts contra aquesta companyia.
Yahoo!, fundada a Santa Clara (Califòrnia) el 1995, és una companyia d'Internet nascuda durant l'anomenat "boom de les punt com" que va saber sobreviure a la posterior crisi d'aquesta mena d'empreses pel seu plantejament seriós i els seus serveis, que actualment es centren en les cerques (és líder, per exemple, al Japó, on desbanca a Google i a Live.com, dos dels seus principals rivals), el correu electrònic gratuït, o els serveis de hosting i dominis entre d'altres. La publicitat en línia també és una especialitat de la companyia, i segons totes les veus autoritzades, probablement la principal font d'interès per part de Microsoft.
El preu posat a la companyia és exorbitant: si alguns s'estiraven els cabells pels 3,1 bilions de dòlars que pot costar-li l'adquisició de DoubleClick a Google, l'atac de cor pot ser quelcom a témer per a aquestes persones si es confirmessin els 50 bilions que pot costar-li a Microsoft el comprar Yahoo!.
Algunes fonts presumptament properes a les negociacions i a la companyia de Bill Gates han assegurat que aquesta es troba cada vegada més desesperada pel creixement de Google, l'única companyia que en aquests darrers anys ha fet front a Microsoft amb èxit, aguantant el ritme imposat des de Redmond sense defallir i guanyant la partida en diversos sectors com el de les cerques a Internet, tot i que Microsoft ha posat tota la carn a la graella i compta amb el domini en un 90% dels ordinadors d'escriptori amb el seu Windows. Els serveis en línia de Google atreuen cada dia a més públic, fet que és negatiu per a Microsoft atès que la pràctica totalitat dels analistes coincideixen en què el futur de la microinformàtica passa perquè gairebé tot el programari que estem emprant actualment resideixi a Internet i estigui disponible en un model de lloguer o ús a canvi del visionat de publicitat, quelcom en el què Google excel·leix. La companyia del cercador disposa de serveis com Google Docs&Spreadsheets, un processador de textos i full de càlcul en línia, que Microsoft no té ni sembla que vagi a oferir a curt/mitjà termini.
Microsoft hauria aprofitat el moment en què Yahoo! ha llançat una nova plataforma de gestió de publicitat en línia, batejada com a Projecte Panama, i que no ha donat els resultats esperats. Malgrat tot, això no ha estat obstacle per a què la seva oferta fos desestimada, encara que en el revelador article del New York Post s'afirma que si Yahoo! segueix amb els mals resultats de Panama durant un parell o tres de mesos més, potser l'oferta de la companyia de Redmond sigui reconsiderada. L'anunci de què les converses de compra s'havien trencat el va realitzar un altre rotatiu nord-americà de reconegut prestigi, aquest cop el diari d'informació econòmica The Wall Street Journal.
Una de les conseqüències directes dels rumors de venda de Yahoo! ha estat una espectacular pujada de les accions d'aquesta companyia, que va arribar a ser del 18% en total.
Tot i l'abandonament de les negociacions, i segons coincideixen molts analistes, ambdues empreses podrien pactar alguna mena de col·laboració en el futur; no debades la saviesa popular té la famosa dita "la unió fa la força", en aquest cas contra Google...
Més informació:Article original en el New York Post
http://www.nypost.com/seven/05042007/business/bills_hard_drive_business_peter_lauria_and_zachery_kouwe.htmNota del Wall Street Journal informant sobre l'abandonament de les converses d'adquisició
http://online.wsj.com/article/SB117827827757492168.html?mod=wsjcrmain
Minimo, l'alternativa de Mozilla al Pocket Internet Explorer
Pot considerar-se com la versió de Firefox per a dispositius mòbils, i s'executa sobre Windows Mobile 4.2 i 5.0 .
Minimo és l'aposta de la Corporació Mozilla per conquerir els dispositius mòbils. Inicialment disponible per a la distribució Familiar Linux del sistema operatiu del pingüí, s'ha convertit en l'estàndard per a l'entorn GPE (la versió per a dispositius mòbils de l'entorn Gnome) i ha donat el pas a les versions mòbils de Windows basades en el nucli Windows CE en les seves versions 4.2 i 5.0 .
Davant la seva competència directa, el Pocket Internet Explorer de Microsoft, Minimo proporciona a l'usuari funcionalitats modernes, com ara navegació en pestanyes i suport per a 'feeds' RSS, deixant de banda altres funcionalitats que no es consideren útils per a dispositius mòbils com són el suport per a servidors FTP. Les seves funcionalitats són ampliables mitjançant l'ús d'extensions.
La Web 2.0, encara massa gran (en gairebé tots els sentits) per a la majoria dels dispositius mòbils, té la seva oportunitat amb Minimo, que ofereix suport per a tecnologies de nova generació com AJAX i widgets. D'aquesta manera, serveis com ara gestors de continguts, correu electrònic webmail o xarxes socials, són ara accessibles des del nostre dispositiu mòbil.
Minimo està preparat per ser executat en tota mena de dispositius mòbils, des de handhelds fins a smartphones passant per PDA's. Per a la seva instal·lació podem descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web dos paquets: un per a ser instal·lat des de l'ordinador quan aquest se sincronitza amb el dispositiu mòbil, i un altre per executar-lo i instal·lar Minimo directament des del dispositiu.
De moment, i malgrat que es troba en desenvolupament des del 2004, Minimo no ha arribat encara a la versió 1.0 tot i que ja és prou estable com per al seu ús habitual. La versió 0.2, la darrera en ser publicada aquest passat 31 de març, està disponible per a Windows Mobile 5.0 . Per a l'anterior versió 4.2, comptem amb Minimo 0..016 . És aquesta versió per a Windows Mobile la que experimenta un desenvolupament més ràpid, tot i que a la web del projecte s'afirma que la versió per a Linux aviat es posarà a l'alçada, el què podria impulsar a aquest navegador com alternativa a Opera o NetFront.
L'única fallada que potser es pot atribuir actualment al projecte és -i amb tots els respectes de l'equip de desenvolupament- la manca de plans per portar-lo a Symbian (un sistema operatiu que triomfa amb diferència en el sector de la telefonia mòbil) o a Palm OS, especialment ara que aquest darrer sistema es basarà en Linux.
Com a tecnologies innovadores adaptades a l'entorn mòbil, Minimo proporciona SSR, que consisteix en una forma d'adaptar la pàgina que estem veient a la pantalla del nostre dispositiu mitjançant l'ús de fulls d'estil CSS. També tenim el què s'anomena "Navegació Espacial", i que ens permet moure'ns d'una forma diferent a través de la pàgina que estem visualitzant que la tradicional emprant el punter o la tecla de tabulació, quelcom que no és gaire pràctic en dispositius com els smartphones.
Més informació:Pàgina web de Minimo
http://www.mozilla.org/projects/minimo/
L'OLPC també podrà executar Windows
El mateix Nicholas Negroponte, alma mater del projecte, s'ha encarregat de fer aquesta afirmació que trenca amb molts mesos d'especulacions.
Tot i que ja no només es sap que el sistema operatiu de l'OLPC (sigles de One Laptop Per Child, o el que és el mateix, un ordinador laptop per nen) és un Linux basat en Fedora amb una interfície gràfica personalitzada, si no que a més s'ha pogut veure en acció a diferents fires com el passat 3GSM, encara quedava un dubte per aclarir: si l'aparell podria, a més, treballar també amb Windows. I sembla que la resposta a aquesta pregunta serà un si rotund confirmat pel fundador i màxim responsable del projecte, Nicholas Negroponte, el qual té l'honor de ser també el fundador i president emèrit del Media Lab del MIT (Massachusetts Institute of Technology).
Negroponte manté una cordial relació d'amistat amb Bill Gates, cofundador i president (ja en procés de jubilar-se d'aquest càrrec però encara amb una gran influència sobre la companyia) de Microsoft, fet que no ha impedit que en el passat Gates parlés despectivament del projecte, per passar a interessar-se en ell a posteriori. Per tant, no ha de ser estrany que s'hagi arribat al punt en què Windows pugui ser executat en una d'aquestes màquines, i més tenint en compte que la companyia de Redmond està cada dia més interessada en els anomenats "mercats emergents", expressió que podríem traduir per països en vies de desenvolupament el nivell econòmic dels quals millora de mica en mica i la seva ciutadania cada vegada es pot permetre més aparells tecnològics.
En declaracions de les quals se'n fa ressò Yahoo!, Negroponte ha afirmat que els desenvolupadors de l'OLPC han treballat al costat de Microsoft per aconseguir que una versió del Windows -probablement XP Starter malgrat que Negroponte no ha revelat aquest detall- pugui ser executada per aquesta màquina de baix cost, juntament amb algunes de les aplicacions de la companyia de Bill Gates.
L'anunci té la seva importància, doncs la multinacional nord-americana potser ja estigui negociant amb algun dels governs que han mostrat el seu interès en l'adquisició de l'OLPC per a què aquesta màquina porti Windows instal·lat i no el Linux original amb el qual compta el projecte. D'aquesta manera, Microsoft seguiria tenint la iniciativa en aquests mercats i s 'asseguraria la continuïtat de la seva hegemonia durant uns quants anys més.
A més d'admetre que Windows funcionarà a les OLPC, Negroponte també va dir que el preu final de l'aparell serà de 175 dòlars, allunyant-se bastant dels 100 que eren l'objectiu inicial del projecte -i gairebé una quimera en el món de la informàtica- i que queden com una fita a aconseguir més endavant.
De moment, s'han interessat diversos països per l'OLPC, que es vendrà exclusivament en grans partides als governs per a què els distribueixin entre la seva població estudiantil. Alguns dels interessats són Brasil, Argentina, Pakistan o Líbia.
Més informació:Article de Yahoo!
http://news.yahoo.com/s/ap/20070426/ap_on_hi_te/hundred_dollar_laptop
Solaris podria ser posat sota llicència GPL
Actualment, el sistema operatiu de Sun Microsystems està disponible sota la llicència CDDL, considerada lliure per la FSF però incompatible amb la GPL.
El matís té la seva importància: la GPL (GNU General Public License) garanteix les quatre llibertats del programari lliure posades sobre paper per Richard Stallman, teòric i considerat pare del moviment (a més d'acèrrim activista). A saber: llibertat d'ús, llibertat d'estudiar el programa i adaptar-lo a les nostres necessitats -per al què es necessita el codi font-, llibertat de distribuir còpies i llibertat per millorar el programa i distribuir lliurement les modificacions.
Sun ja va alliberar en el passat la major part del codi font de Solaris sota el projecte OpenSolaris* protegit per la llicència CDDL (Common Development and Distribution License), basada al seu torn en la Mozilla Public License 1.1 . La CDDL ha despertat polèmica; considerada com una llicència lliure per la Free Software Foundation (FSF) a la vegada que incompatible amb la GPL, ha rebut nombroses crítiques per part de grups d'activistes, la majoria dels quals també ha criticat les iniciatives d'obertura de codi de Sun Microsystems per ser interessades. Altres, en canvi, les recolzen justificant-se en l'argument maquiavèl·lic -malgrat que sense les connotacions pejoratives que aquesta frase ha adquirit en la vox populi- que la fi justifica els mitjans.
Jonathan Schwartz, CEO de Sun, ja va manifestar durant l'any passat la voluntat de la companyia d'alliberar Solaris sota la GPL, el què podria tenir grans conseqüències per a la comunitat informàtica. De fet, l'alliberament de Solaris sota la CDDL i la creació de la comunitat OpenSolaris han contribuït a què el Unix de Sun sigui molt més conegut i usat, i que fins i tot li surtin "clons" com BeleniX, que es basen en el seu codi font base afegint programari a priori no relacionat de cap manera amb Sun.
L'adopció de la GPL facilitaria una major acceptació de Solaris per part de la comunitat de desenvolupadors lliures, i probablement el creixement d'un nombre més gran de projectes al seu voltant.
La informació, de la qual se'n fan ressò diversos mitjans de comunicació en línia especialitzats en noves tecnologies durant aquests dies, podria també ser un globus sonda llançat per Sun per tal de veure la reacció de la comunitat. El fet és que el multinacional nord-americana sembla voler posicionar de forma lenta però segura al seu Unix com a rival de Linux. Fa un temps va llançar la seva pròpia distribució Linux, Java Desktop System, de vida efímera i els desenvolupaments de la qual van passar a integrar-se en Solaris 10, però el suport a Linux sembla haver anat a menys dins de Sun tot i el recent acord de distribució d'Ubuntu signat amb Canonical.
Sense cap mena de dubte encara haurem d'esperar un temps abans de veure quin serà el moviment definitiu de Sun.
*
de fet, continua alliberant avui en dia algunes de les peces que encara li manquen.
Windows Live Hotmail, el nou Hotmail de Microsoft
El nou servei presenta un semblança més gran amb l'Outlook, tot emprant AJAX per millorar la seva funcionalitat i interactivitat.
Microsoft renova el seu conegut servei de correu web gratuït, Hotmail, i li canvia el nom: Windows Live Hotmail. Aquest canvi obeeix a la reorganització dels serveis en línia de la companyia de Redmond sota la marca Live en la qual s'hi agrupen, per exemple, el cercador d'Internet (
http://www.live.com) o el programa de missatgeria instantània Windows Live Messenger (anteriorment MSN Messenger).
El nou Windows Live Hotmail ofereix 2 gigabytes d'emmagatzematge, més que el què ofereix l'actual Hotmail, per així posar-se a l'alçada dels seus més rivals més immediats: el Gmail de Google, líder indiscutible en innovació entre els serveis de correu electrònic gratuït basats en correu web, i Yahoo! Mail.
La interfície d'usuari canvia, fent-se una mica menys recarregada però mantenint més o menys la disposició que fins ara presentava Hotmail, amb les carpetes de correu a la banda esquerra ocupant la major part de la finestra. En general, els detalls fan que Windows Live Hotmail s'assembli gràficament i pel què fa a funcionalitat una mica més a l'Outlook, el gestor de correu per a Windows de la mateixa Microsoft. Fins i tot, i com en el mateix Outlook, podem escollir entre veure o no veure una presentació prèvia del missatge abans d'obrir-lo, i si aquesta es mostrarà a la part inferior o en el lateral dret.
La nova interfície es podrà alternar amb un mode 'clàssic', més similar a l'actual Hotmail i l'objectiu del qual és facilitar l'accés al compte des de navegadors que per qüestions de compatibilitat no puguin mostrar correctament tots els elements de Windows Live Hotmail. S'ha informat que el servei serà totalment compatible amb Internet Explorer 5 o superior i Firefox 1.5 o superior, però que determinades funcionalitats no podran ser emprades amb Opera, Safari o altres navegadors.
Per a aquelles persones que prefereixin treballar amb la interfície nova, aquesta es basa en l'ús d'AJAX, una barreja de tecnologies web com poden ser HTML, fulles d'estil CSS o Javascript entre d'altres, i que juntes donen un poder d'interactivitat molt superior als llocs web. És la tecnologia de moda, i la major part dels serveis de correu electrònic gratuïts a través de correu web ja l'usen, com per exemple el popular Gmail.
La migració al nou servei de correu electrònic s'està realitzant de moment de forma voluntària, amb el què Microsoft pensa atreure a prop del 90% dels usuaris abans de fer efectiva la migració obligatòria, de la qual encara no se n'han donat dates definitives. El més probable és que variï segons el país en què es faci, ja que segons les meves dades, la migració ja s'ha completat a Bèlgica, Holanda i la Índia.
Per migrar el nostre compte, només haurem d'entrar a la nostra bústia de Hotmail i fer clic a l'etiqueta de color verd que ens ofereix aquesta possibilitat i que trobarem just a sota del logotip de Hotmail, a la banda superior esquerra de la finestra. Després, tan sols cal seguir les instruccions.
Linux tindrà una nova pila de connexió sense fils integrada en el nucli
El nou subsistema de connectivitat sense fils de Linux vindrà a solucionar la disparitat de drivers i utilitats per establir connexions sense fils que fins ara venia patint el sistema operatiu del pingüí.
Diversos mitjans de comunicació en línia vinculats amb el sistema operatiu GNU/Linux vénen anunciant des de fa algun temps la propera implementació en el nucli del sistema d'una nova pila WLAN (Wireless LAN, xarxa local sense fils en anglès) que actualment s'està provant a la branca mm del kernel de Linux, una sèrie de pegats mantinguts pel conegut programador Andrew Morton i que s'apliquen al nucli del sistema incloent codi experimental per a la seva avaluació i, si és procedent, inclusió en les següents versions estables del nucli.
La nova pila WLAN procedeix de l'empresa Devicescape, dedicada a la producció de solucions de programari de connectivitat sense fils per a ordinadors i dispositius de mà i que amb anterioritat havia alliberat alguna de les seves solucions sota la GPL.
La unificació de controladors i utilitats de connexió hauria de millorar la gestió de les connexions a xarxes sense fils sota el sistema operatiu lliure a més de facilitar el seu ús a usuaris novells. Els programadors de drivers també veuran un al·licient en la nova arquitectura, doncs facilitarà la creació de drivers i utilitats específiques, a més d'estar més ben documentat. També s'aprofitarà l'avinentesa per reescriure els drivers d'alguns dels xipsets inalàmbrics més populars existents actualment al mercat.
El nom del nou subsistema WLAN de Linux és mac80211, i pel que hem pogut descobrir, encara no existeix un calendari establert per integrar-lo en el kernel, tot i que alguns parlen de properes versions de l'actual branca 2.6.x . També pot passar que els usuaris d'algunes distribucions no hagin d'esperar gaire per poder gaudir del nou subsistema, doncs Fedora i Ubuntu podrien oferir-lo abans que es fes oficial la seva inclusió en el kernel.
La distribució Linux escollida per Dell és Ubuntu
L'anunci acaba amb unes quantes setmanes d'incertesa i especulacions, i pot suposar una forta empenta per a la distro derivada de Debian.
De fet, Ubuntu era al costat de Fedora i openSUSE una de les candidates més forts a aconseguir entrar en les màquines de Dell, el primer gran fabricant mundial que ha donat el pas d'incloure Linux com a opció de consum per a les seves màquines desktop orientades a usuari final. A més, i d'acord amb les preferències mostrades pels mateixos clients de Dell, Ubuntu era una de les escollides pel públic mitjançant l'enquesta realitzada en el lloc web IdeaStorm, que la companyia texana va llançar fa uns mesos per recollir informació de primera mà sobre les preferències i demandes dels seus usuaris.
L'especulació s'ha acabat amb un comunicat conjunt emès per Canonical (l'empresa fundada per Mark Shuttleworth per oferir suport a la distribució Ubuntu) i Dell.
Canonical es mostra satisfeta i convençuda que amb aquest acord jugarà un rol important en la disponibilitat d'escriptoris Linux per a tothom. Per la banda, Dell no ha fet grans declaracions sobre això en el seu comunicat, i s'ha limitat a recordar que el seu compromís amb Linux no és nou, ja que fins ara també venia una gamma de servidors PowerEdge funcionant sota Red Hat Linux, la mateixa distribució que equipa a algunes de les seves estacions de treball de la gamma Precision, i els sobretaula OptiPlex i els portàtils Latitude estan certificats per al seu funcionament amb Novell SLED 10.
El que encara es desconeix és quins models de Dell sortiran al mercat amb Ubuntu 7.04 preinstal·lat i de quina manera es farà exactament, si amb Linux en exclusiva o podent l'usuari escollir entre Linux o Windows com a sistema operatiu.
Més informació:Comunicat de Canonical
http://www.ubuntu.com/news/dell-to-offer-ubuntuComunicat de Dell
http://direct2dell.com/one2one/archive/2007/05/01/13147.aspx
Avui al Beers&Blogs de Girona
Acabo d'arribar fa una estona del
primer Beers&Blogs de Girona, el temps just per sopar, canviar-me i posar-me a l'ordinador a escriure aquestes ratlles.
Ha estat una experiència molt maca, gent de molt bon rotllo i una conversa molt sana i agradable. Unes 25 persones en total, una molt bona assistència.
Disponible l'alpha 4 de Firefox 3.0
L'ús del motor de renderització Gecko 1.9 i l'abandonament de les versions 95, 98 i Me de Windows així com de Mac OS X 10.2, les principals novetats de la propera versió del navegador web lliure per excel·lència que encara es troba en fase de desenvolupament.
De la mateixa manera que el seu homòleg comercial, el desenvolupament del programari lliure no s'atura, i bona prova d'això són els projectes de la Fundació Mozilla com ara el navegador web Firefox: amb prou feines poc més de mig any després del llançament de Firefox 2, l'únic navegador que des de fa anys ha pogut fer la competència a l'Internet Explorer de Microsoft, la Fundació Mozilla ens deixa veure una mostra de com serà el futur Firefox 3, ja en fase alpha i de la qual aquesta setmana se n'ha alliberat la quarta revisió.
Tot i la disponibilitat d'aquest programa, he d'advertir que ha estat llançat només amb vista a ser una versió de testeig i desenvolupament, pel que no és recomanable la seva implantació en un sistema de productivitat.
Firefox 3 està basat en Gecko 1.9, el motor de renderització d'HTML emprat per la Fundació Mozilla per a alguns dels seus productes en les diverses plataformes software en les quals treballa.
Altres novetats de Firefox 3, algunes d'elles disponibles des d'anteriors versions de testeig, són:
- Inclusió de la llibreria FUEL (Firefox User Extension Library) per al desenvolupament d'extensions del navegador en Javascript, i que podrà ser emprada en tota la família de navegadors Firefox des de la versió 1.5 fins a la 3.0
- Millores en el rendiment de l'aplicació quan es treballa fora de línia (offline, desconnectat d'Internet), com per exemple un motor d'SQL per a la memòria cau offline o suport per al tag que posa recursos a la memòria cau offline del navegador
- Millora de la presentació i l'escalat de les pàgines en diverses resolucions de pantalla i impressió
- Afegit suport per a imatges PNG animades
- Afegit suport per a l'API Web Apps 1.0
- Els documents XML es renderitzen ara com una pàgina web, sense haver d'esperar que tot el document hagi estat descarregat
- Nova pàgina d'informació sobre el navegador
- S'abandona el suport per a Windows 95, 98, Me i Mac OS X 10.2
Com a funcionalitat destacada en el terreny de la seguretat, Firefox 3 inclou la possibilitat d'alertar a l'usuari quan una pàgina web el redirecciona de forma automàtica o bé recarrega la pàgina també automàticament, cosa que pot ser emprada en tècniques de phishing.
Els requisits mínims del sistema per instal·lar Firefox 3 alpha 4 en el nostre ordinador encara no han estat publicats, disposant només com a referència d'aquells necessaris per a Firefox 2, el que ens pot dur a enganyar-nos atès que, per exemple, aquest programari encara pot ser instal·lat sobre Windows 98.
Més informació:Pàgina web de Mozilla Firefox 3
http://wiki.mozilla.org/Firefox3Pàgina web de la llibreria FUEL Javascript
http://wiki.mozilla.org/FUEL
Mozilla Minimo, un bon navegador web per a dispositius mòbils
Acabo de re-descobrir el
Mozilla Minimo, el navegador web de Mozilla per a dispositius mòbils amb Windows CE y Linux. I dic redescobrir perquè ja l'havia vist algun cop, però aquesta vegada, i amb la versió 0.2 per a Windows, m'ha interessat més que abans.
Me l'he instal·lat en un dels meus handhelds, un NEC MobilePro 900C, i l'aniré provant a partir d'ara. També n'estic escrivint un article més complet que aquests comentaris, així que us n'aniré mantenint al corrent ;-)
